Fanfarlo – Rooms Filled With Light (2012)

Fanfarlo es una banda londinenca d'indie pop formada el 2006, fusionen elements de la música folk,  d'indie rock i post punk.

Ja feia temps que molts esperàvem el moment en què sortís aquest nou àlbum del grup, ja que el seu primer treball ens va deixar atònits a tots amb cançons com "Comets" o "Finish Line".
Després d’escoltar la cançó “Deconstruction” ja vam poder veure que el grup anava a per un altre disc memorable, doncs aquest “Rooms Filled With Light” no és menys, que el primer treball del grup.

En aquest cas el grup no insisteix tant en els sons acústics i adopta un caràcter molt més multi-instrumental amb unes cançons, si més no, més plenes, en quant el so.
D’altre banda hi ha qui dirà que el seu primer treball és millor. Jo opino que potser hi ha més “cançons himne” però que en aquest últim no hi falta de res per a emocionar a l’oient.
Gran àlbum
Pareu bé l'orella.

Fanfarlo – Rooms Filled With Light (2012)

Mysapce / web
 

Young Empires – Wake All My Youth (2012)

Desde Toronto arriven Young Empires. 
L'aventura de la formació comença amb un trio el 2010, crean un electropop amb tota regla.

És donen a conèixer amb una serie de temes i de remixos, i això els permet començar a tocar a mútiples sales de tota la costa est dels estats units, aconseguint així una considerable reputació.

Amb un parell d'anys i una incorporació més al grup, ens presenten Wake All My Youth, Electropop, Synthpop, Chillwave,... Amb això ja podeu imaginar que és un treball totalment enfocat a les pistes de ball.
Necessiteu energia? Young empires us la regala!

Young Empires – Wake All My Youth (2012)

Myspace / Lloc Web

Jonquil - Point Of Go (2012)

El grup britànic "Jonquil" ens avançant el seu segon àlbum "Point Of Go". El disc sortirà a la venda el proper 5 de març, però el grup ja deixa escoltar totes les seves cançons.
11 cançons plenes d'optimisme i alegria, un Indie Pop més aviat tranquil.
"Realment crec que sens dubte les cançons són pop", va dir el baixista i trompetista Sam Scott, "hi ha acords enganxosos i cançons pop mantenint el nostre caràcter." 

Jonquil - Point Of Go (2012)

mysapce / facebook

[soundcloud url="http://api.soundcloud.com/playlists/1627377" height="200" iframe="true" /]
[vimeo http://vimeo.com/34540054]

Hospitality - Hospitality (2012)

A tots els amants de la música els agrada saber que Marge Records presenta un nou grup, ja que la llista és amplia i de qualitat. Grups com She & Him, Imperial Teen, Teenage Fanclub o Spoon, formen part de l'ampli catàleg d'aquest segell discogràfic. A més, aquest 2012 ens presenten Hospitality. Una nova proposta musical que va néixer a Brooklyn al 2007 i, que al 2008 van treure el primer EP, però no ha estat fins a 2012 que ha sortit al mercat el seu primer LP amb el nom de "Hospitality".
El seu pop alegre no inventa res, però, ofereix una selecció de cançons per pujar l'ànim en els dies trists. A pesar de ser el clàssic grup d'indie-pop, la bonica veu d'Amber Papini, que també n'és la guitarrista, tenyeix aquesta melodia de nostàlgia i sensibilitat.

*Les cançons més recomanables són: 'Friends of Friends', 'The Right Profession', 'Eighth Avenue'.

Hospitality - Hospitality (2012)

Web / Myspace

Juveniles – Ambitions EP (2012)

Últim fitxatge del segell francès Kitsuné, un trio, també francés, que fa un synthpop, electropop, molt divertit i ballable. A finals del 2011 van treure el seu primer EP amb la cançó “We are young”, que la trobàvem dins el “Kitsuné Maison Vol. 12”, una cançó més aviat lenta. Tot el contrari del que ens presenten en aquest últim EP, on ens mostren la cançó "Ambitions", acompanyada de diferents remixs de Reflex, O Safari, Stal i un dub de Midnight Savari, una cançó molt ballable.
Molt bona cançó.

Juveniles – Ambitions EP (2012)

bandcamp / web
 

Klaus & Kinski – Herreros y Fatigas (2012)

Arriba el tercer treball dels murcians Klaus & kinski. No és novetat que costi classificar en gènere als murcians, els treballs contenen molts estils diferents, i Herreros y Fatigas no és l'excepeció.
Aquest tercer, ens parla de problemes actuals com la crisis, l'atur,...

Val a dir que només amb una lleugera repassada, pots percebre que tenen ganes i que segueixen en línia ascendent.

Pel meu gust, han millorat i tendeixen cap a una linia més indie pop. El teclat es molt present i les melodies són més enganxoses i ballables.
La resta, descobri-ho vosaltres mateixos, aquí el teniu!!

Klaus & Kinski – Herreros y Fatigas (2012)

Myspace / Lloc Web

Django Django - Django Django (2012)

Django Django és un nou quartet provinent de Edimburg i afincat a Londres... sembla mentida que d'aquesta gran ciutat hi sorgeixi tanta música. Bé, tanta i tan bona.
El seu líder, bateria i programador Dave Maclean, es defineix com a grup que fa música rock ballable. Però la crítica va molt més enllà. De fet, el cataloguen com a grup de Pop-Rock Psicodèlic, amb influències clares de The Beta Band i Clinic; però també hi ha influències actuals com pot ser Hot Chip. De fet, el mateix líder de la banda és germà de el guitarrista del ja dissolt grup, del qual parlàvem: The Beta Band, un conjunt que mai va acabar de quallar, però que ara és un reconegut grup de culte.
Encara que editessin el seu single al 2009, no ha estat fins a 2012 que han presentat al públic el seu primer LP amb el nom de "Django Django". Amb cançons tan diferents i atractives com 'Default', "Waveforms" o "Wor".
Amb aquest primer àlbum s'han posat la crítica a les butxaques i, segons afirmen els més entesos, és i serà un grup a tenir en compte aquest 2012.

Django Django - Django Django (2012)

Web / Myspace

Mando Diao - Greatest Hits Volume 1 (2012)

Arriba el primer recopilatori de Mando Diao.

Bé, no hi ha massa a explicar d'un Recopilatori. Però si que qualsevol cosa que ens publiquin els Suecs és digne de ser escoltada. I si a més ets un fidel seguidor de Mando Diao Segur que voldràs tenir el primer "Greatest Hits".
Per tots vosaltres!

Mando Diao - Greatest Hits Volume 1 (2012)

MySpace / Web

Imperial Teen - Feel The Sound (2012)

Poca gent devia saber que seguien junts, de fet no sóc l'únic que ni pensava en ells. Però, Imperial Teen, tot i portar uns quants anys d'inactivitat, tornen amb més frescor que mai. Ningú diria que el grup de Roddy Bottum és més a prop de la cinquantena d'edat, que de la trentena. Un grup amb unes lletres amb moltes connotacions homosexuals, ja que sempre han estat molt contraris a l'homofòbia.

De fet, segueixen fidels als sons que els caracteritzaven i, com és habitual, tornen amb un pop més propi dels anys vuitanta però amb una frescor que els actualitza i els fa més contemporanis.
A més, tal i com ens tenia acostumats als noranta amb temes com "Butch" o "Ivaka", ens porten un bon hit de single que porta el nom de "Run Away".
L'àlbum en si, ha rebut milers de bones crítiques dient coses com: "Un deliciós treball pels amants del pop i, que té el poder de poder conquistar als que no ho són".

Imperial Teen - Feel The Sound (2012)

Myspace / web