Tornen desde Vancouver Said The Whale. Ells són, Ben Worcester, Tyler Bancroft, Nathan Shaw, Spencer Schoening i Jaycelyn Brown. És el seu tercer treball hi ens ensenyen com un grup va maduran. Si bé és cert que en molts temes mantenen l'estil, en d'altres, pots percebre que la calma els ha ajudat molt en Little Mountain. En definitiva, relleus en la formació, algunes baixes i noves incorporacions fan que Said The Whale es vagin fent grans pero sense perdre el seu maravellós estil. Per vosaltres! Disfruteu-lo!
Ells són suècs. Porten junts desde el 2006 i sel's ha pogut veure en festivals com el Peace & Love. 6 anys mes tard arriva el seu primer llarg i arriva molt i molt fort. La primera sensació que he tingut al escoltar-lo ha sigut molt semblant a la primera vegada que vaig escoltar Grouplove (la vostre ment ja ha classificat el grup). Bon futur per You Say France! Enjoy it!
Arriven d'argentina amb treball sota el braç. Poca cosa es pot dir d'aquest quartet. Els escoltes per primer cop i t'enamoren. Cerques informació i res... Així que em poques paraules us convidem a que escolteu aquesta joia, res nou, podem trobar molts i molts grups del quals treuen la seva música, però això no significa que no et despertin aquell "noseque" al estómac. Unic requisit, escolteu-lo sencer perquè és maravellós!
Desde Toronto arriven Young Empires. L'aventura de la formació comença amb un trio el 2010, crean un electropop amb tota regla.
És donen a conèixer amb una serie de temes i de remixos, i això els permet començar a tocar a mútiples sales de tota la costa est dels estats units, aconseguint així una considerable reputació.
Amb un parell d'anys i una incorporació més al grup, ens presenten Wake All My Youth, Electropop, Synthpop, Chillwave,... Amb això ja podeu imaginar que és un treball totalment enfocat a les pistes de ball. Necessiteu energia? Young empires us la regala!
Arriba el tercer treball dels murcians Klaus & kinski. No és novetat que costi classificar en gènere als murcians, els treballs contenen molts estils diferents, i Herreros y Fatigas no és l'excepeció. Aquest tercer, ens parla de problemes actuals com la crisis, l'atur,...
Val a dir que només amb una lleugera repassada, pots percebre que tenen ganes i que segueixen en línia ascendent.
Pel meu gust, han millorat i tendeixen cap a una linia més indie pop. El teclat es molt present i les melodies són més enganxoses i ballables. La resta, descobri-ho vosaltres mateixos, aquí el teniu!!
Bé, no hi ha massa a explicar d'un Recopilatori. Però si que qualsevol cosa que ens publiquin els Suecs és digne de ser escoltada. I si a més ets un fidel seguidor de Mando Diao Segur que voldràs tenir el primer "Greatest Hits". Per tots vosaltres!
Per qui ens coneixeu, ja sabeu de sobres que sense Nada Surf, no hi ha Dj Gogh. Nou Àlbum que ens presenten el trio de de Nova York. Després de 4 anys sense treball propi tornen amb The Stars Are Indifferent To Astronomy. A titol personal, he de dir que esperava amb moltes ganes aquest cd. I sobretot després que Mattew Caws ens expliques la idea d'aquest nou treball.
" Siempre hemos tocado más rápido y un poco más fuerte en directo, pero en el estudio lo hacíamos con más cuidado. Así que para este álbum tomamos la decisión consciente de preservar lo que se siente en el local de ensayo al tocar con esa energía de las canciones nuevas. Simplemente aceptarlo y no preocuparnos por si nos estamos pasando, no pensarlo demasiado".
Després de una primera repassada, es pot percebre la idea, que han arrivat a una maduresa consolidada. En qualsevol dels nou temes pots entendre que "Let Go (2002)" és el millor que han creat. I que estan en aquell punt que ja saben el que son i que els hi agrada mirar enrrere i abstenirse de linies electròniques. Nada Surf, és molt Nada Surf. Aquí el teniu! Àlbum per llargs viatges... Segur que no voldreu arrivar al vostre destí! Love It!!!!!
Primer àlbum de North Highlands. Provenen de Brooklyn i tenen previst el seu LP a principis del 2012. Ells son :Brenda Malvini (Piano, Vocals) Mike Barron (Guitar, Vocals) Jasper Berg (Percussion, Vocals) Daniel Stewart (Mandolin, Guitar, Violin) i Andy Kasperbauer (Bass Guitar).
WHB (We Have Band) ens avancen un bocinet del seu proper LP, esperat a principis del 2012. Com molts, també canvien una mica la dinàmica. Directament, Visionary sona molt més relaxat, però els identifiques ràpid quan escoltes la linia del baix. Seguirem atents a WHB.
"Hace nada, desde el 11 de octubre que circula Aabenbaringen Over Aaskammen el segundo larga duración de los queridos noruegos Casiokids, aunque sería un pequeño gran pecado obviar el recopilatorio Topp stemning på lokal bar, básico para conocer una banda que es más de singles que de discos.
Vaya por delante que a mi este cuarteto me tiene ganado casi que desde su formación, ni el idioma ni esos agudos vocales me chirrían, todo lo contrario.
Golden Years es el single del disco, nos lo regalan y es… es…. tan Casiokids, electro pop optimista, ochentero, con ese puntito almibarado que no empalaga…
Vamos, que si no los conoces, sumérgete que hay más que rascar de lo que puedan aparentar en una primera escucha."
Estic plenament d'acord amb Dj Golden. No podria haver-ho dit millor. Així que en aquest cas, deixem que parlin els grans.... Àlbum que m'encanta i segur que més d'un el disfrutarà com nosaltres! Enjoy it!!!
Una mica de Ritme per el ecudaor de la setmana senyors! Gran remix per moure les caderes! I per suposat, no cal ni esmentar el seu creador........ Temàs!!!!!!!!
Torna The Whip. Molts, Els recordem perquè durant el 2008, varem sentir repetidament les seves cançons, sobretot Trash i Muzzle # 1. Es comenta, que a nivell europeu, van tenir èxit per el seu single (Muzzle #1) inclòs en el FIFA 2009. Wired together és diferent. Per el meu gust, molt més Dance, per no dir, que el Pop és eviden en quasi tots els temes. Així doncs, si ja els vem sentir força durant el 2008 i 2009. segur que aquest any, no paren de sonar per moltes pistes de ball. Disfruteu-lo!
Dissabte, dia 10 de setembre, Tornem a donar guerra com sempre, al Blas Blas (Sabadell). Per aquest motiu, us em preparat una senzillisima sessió. Esperem que sigui del vostre gust i la disfruteu tan com nosaltres l'hem disfrutat fen-la. Per vosaltres!!!!! [soundcloud url="http://api.soundcloud.com/tracks/22123276"]
Cicada és el nom d'una banda del Regne Unit i es basen en la música electrònica. Els membres són, el productor Aaron Gilbert (també conegut com Mr Natural), Alex Payne i diversos vocalistes convidats, incloent a Tom Smith d'Editors, Björnsdóttir Heidrun, Onon Ben, Max Berlín, Bjorn ( del Pacífic!) i més recentment Megan Quashie. La seva cançó "Don't Stare At The Sun" s'utilitza en un anunci de Revlon amb Jessica Biel. Personalment, un molt bon àlbum, no només per els seus distingits membres, sino per tal com sona la primera vegada que l'escoltes atentament.... Enjoy it!!!!
Arriba l'estiu i, com sempre, el nostre subconcient busca sensacions fresques. Per això no és d'estranyar que el nou remix de RAC ens arrenqui un bon somriure, sobretot si en conèixes el tema original del grup. Disfruteu d'aquesta petita joia....
Després d'uns quans dies d' estar fora (demaneu explicacions al senyor Sónar), tornem a donar senyals de vida. Comencem amb un dels hits que sonarà aquest estiu, segurament....
Segons ens comenta Dj Golden:
Pues bien, el séptimo corte de ese disco, The Bay, ha sido tocado por la varita mágica del productor Erol Alkan (más de uno se estará frotando las manos mientras lee). Una canción extendida que ronda los 9 minutos, y que precisa ser escuchada por completo, así que impacientes, esta no es vuestra canción. Tanto minutaje dá para bastante, fácil lo tiene cuando la versión original está aseada, pero Erol consigue añadirle más paisajes, cúspides sonoras y matices que seguramente relanzarán una canción que pasó de puntillas, allá por el mes de abril, cuando se puso a la venta el disco. The Look encabezó ese disco.
Capital Cities són un nou duo de L.A. format per Ryan Merchant i Sebua Simonian que debuten el 18 de juny amb "Capital Cities", EP de cinc talls del que ens avancen "Safe and Sound", un enganxós i agradable tema electro pop.
Penso que serà un altre tema que sentirem sovint aquest estiu.....
En Moment Bends veiem a uns Architecture In Helsinki més disco, amb un predomini dels sintetitzadors analògics que no veiem anteriorment amb tant d'èmfasis. Una altra col· lecció de pop electrònic on els diferents instruments aparèixen i desapareixen sorprenent a l'oient i deixant una agradable sensació. Fresquet... fresquet....!
El cinquè treball d'estudi del compositor londinenc abarca el seu costat més malenconiós i fosc, deixant el preciosisme de banda i interessant-se per paisatges nocturns i bruts. A Lupercalia, Patrick Wolf no perd aquest punt transgressor i aquest estil tan personal, sempre amb el violí com a protagonista, però si és cert que és la primera vegada que veiem aquesta faceta gairebé experimental del cantant. Disfruteu-lo!
Dues cançons que perfectament es podrien haver inclòs a The Suburbs, però la idea que el disc tingués 18 temes no agradava molt. Dues joies més que porten per títol Culture War i Speaking In Tongues. Que, per altre banda, compta amb la col.laboració del gran David Byrne. Així se les gasten.